Al principi pujarem a l'autobús i ens van ficar "Bob Esponja". Després quan baixarem, feia fred i els monitors es presentaren; es deien Natxo, Toni i Rubén i ens van fer uns exercicis d'escalfament. A continuació esmorzàrem i començàrem a caminar. Al principi pareixia fàcil, però després es complicà, perquè hi havien moltes pedres i anàvem cap amunt. Passàrem per l'embassament d'Ajuez, on l'aigua estava verda; continuàrem caminant i ens explicaren què eren les sureres. Les sureres són arbres que donen suro i van a agafar-lo en colles amb un pal i una destral. Sols ho fan en les sureres de més de seixanta centímetres de diàmetre, després han de passar dotze anys per tornar a treure-li el suro. També ens digueren que les argelagues es deien "matabombers" perquè es cremaven amb molta facilitat. Després passàrem per la font "Fresca" i a continuació, el més important, la mina de cinabri , que era l'última que havia funcionat a Xòvar. Allí van veure una vagoneta i les restes dels raïls.
Al tornar al parc ens van dir que havíem fet 8 Km en total. Dinàrem i vam fer un joc, en el que ens separaven per grups i cada grup tenia un nom i un crit de guerra, el nostre era "Los hombres de Natxo"; ell cridava: "Pim, pam" i nosaltres: "Toma lacasitos".
Finalment de tornada a l'escola, en l'autobús van fer un sorteig d'una motxilla, i la guanyà Andrea de sisé. Jugàrem a endevinar cançons, en ficaren moltes i sense adonarnos compte arribàrem a Sagunt i ahí acabà tot.
Al tornar al parc ens van dir que havíem fet 8 Km en total. Dinàrem i vam fer un joc, en el que ens separaven per grups i cada grup tenia un nom i un crit de guerra, el nostre era "Los hombres de Natxo"; ell cridava: "Pim, pam" i nosaltres: "Toma lacasitos".
Finalment de tornada a l'escola, en l'autobús van fer un sorteig d'una motxilla, i la guanyà Andrea de sisé. Jugàrem a endevinar cançons, en ficaren moltes i sense adonarnos compte arribàrem a Sagunt i ahí acabà tot.
Coral Chenovart Igualada (5é PIL A)
No hay comentarios:
Publicar un comentario